El cul del món Agosto 1, 2007
Posted by joanpi in General.6 comments
Després de dos mesos i mig, puc dir que ja he tornat a Barcelona. Ja se on sóc. Sé què he fet l’últim any, tot el que he passat, sóc conscient de tot.
És cert, costa tornar. Ho sé jo, i ho sap tothom qui ha marxat. El que intento entendre és el perquè. I va més enllà de simplement el fet de tornar a casa amb els pares, o canviar de costums.
Desde fora, les coses sempre es veuen diferent. Mirar la teva vida desde lluny, enfilat en un globus, amb vista d’ocell. Contemplar la pel·lícula desde les butaques i no com a actor protagonista, i ser aquell crític de cine que no deixa viu ni al càmara.
Adonar-se que el cul del món pot ser el teu centre, i que el teu centre arriba a ser el cul del món. I donant-li una volta més, que tot cul te un centre, i que cada centre té el seu cul.
No ho estic dient gratuïtament. Precisament ho dic per deixar-ho encara més clar. És inútil lluitar pel teu centre, perquè realment no n’hi ha. Ni tu ets el centre de ningú ni ningú ni enlloc és el teu centre.
Deixant la paraula “centre” tranquila.
Les situacion extremes sempre descobreixen el millor i el pitjor de la gent. Per mi, marxar ha sigut d’alguna manera la meva situació extrema. He vist el pitjor i el millor de mi mateix en aquests 9 mesos, dels que en aquests 9 mesos han estat amb mi, dels que no ho han estat, dels que han continuat la seva vida a Catalunya i dels q s’han kedat a Londres.
Acceptar tot això, és el que descoloca, desorienta. Però després de tot, la desorientació t’ajuda a trobar el nord, només has de saber fer servir la brújula.
