El cul del món Agosto 1, 2007
Posted by joanpi in General.trackback
Després de dos mesos i mig, puc dir que ja he tornat a Barcelona. Ja se on sóc. Sé què he fet l’últim any, tot el que he passat, sóc conscient de tot.
És cert, costa tornar. Ho sé jo, i ho sap tothom qui ha marxat. El que intento entendre és el perquè. I va més enllà de simplement el fet de tornar a casa amb els pares, o canviar de costums.
Desde fora, les coses sempre es veuen diferent. Mirar la teva vida desde lluny, enfilat en un globus, amb vista d’ocell. Contemplar la pel·lícula desde les butaques i no com a actor protagonista, i ser aquell crític de cine que no deixa viu ni al càmara.
Adonar-se que el cul del món pot ser el teu centre, i que el teu centre arriba a ser el cul del món. I donant-li una volta més, que tot cul te un centre, i que cada centre té el seu cul.
No ho estic dient gratuïtament. Precisament ho dic per deixar-ho encara més clar. És inútil lluitar pel teu centre, perquè realment no n’hi ha. Ni tu ets el centre de ningú ni ningú ni enlloc és el teu centre.
Deixant la paraula “centre” tranquila.
Les situacion extremes sempre descobreixen el millor i el pitjor de la gent. Per mi, marxar ha sigut d’alguna manera la meva situació extrema. He vist el pitjor i el millor de mi mateix en aquests 9 mesos, dels que en aquests 9 mesos han estat amb mi, dels que no ho han estat, dels que han continuat la seva vida a Catalunya i dels q s’han kedat a Londres.
Acceptar tot això, és el que descoloca, desorienta. Però després de tot, la desorientació t’ajuda a trobar el nord, només has de saber fer servir la brújula.
tant de cul per aquí i cul per allà…però si no en tens tu, de cul, Kakarot!!
I espera’t, que jo encara ni he tornat…i tu tornes a marxar! Vaya barca!
Uf, uf! Que ens entenem em sembla. He pensat tantes vegades en aquests perquès… Una de les coses que crec és que estar fora val molt la pena però es torna crescut i alhora tocat perquè perds el teu lloc, però penso que també et pots perdre si no et mous. Contradictori? Potser sí , penso que el problema dels que hem marxat és que el primer que pensem quan estem malament és que és per culpa d’haver marxat, però qui ens diu que aquí hauria estat millor? Segur que tots tornaríem a marxar. Jo sí.
Ostiaaaaaaaaaaa
Joan, veig que tens massa temps lliure i això pot suposar el teu desfici i el teu ingrés a Sant Boi.
Però total, és igual, tornem a marxar perquè ens hem adonat d’una cosa mooooolt maca: estem on estem, sempre estarem bé.
I saps perquè?
Perquè som de puta mare.
Buenooo! Crec que a tots ens ha passat una mica el mateix, tot i que jo no he tingut tantes sorpreses negatives com positives, fíajte tu!
Jo anava molt en plan cínica amb això de que “el marxar et canvia, tornes diferent”, pensava que uns mesos no em podien afectar gaire…però al final he hagut d’acceptar que sí, que ho veus tot diferent i tornes, com diu la Cris, crescut. Potser se t’amplia la visió del món que tenies abans, que no sé si es bo o dolent, pero es lo que hay, oiga!
Com ha han dit els altres tres erasmusencs, sé del qué parles… Encara no he tornat, però tot se’m cau al damunt poc a poc… La vida normal m’espera!
Tio! ablando de culos y de centros, aun no he visto tu culo en el google earth, y cada manyana es lo primero que miro despues de leer el marca y el sport!
Estes en el centro o en sus antipodas, espero que todo vaya muy bien, y que disfrutes de barcelona todo lo que puedas!!!
Se te echa de menos, por cierto Max (el frances del hostel que vivia con Jaime) me pregunto antes de ayer por ti, le conte por encima lo ultimo que sabia. Jaime ha vuelto al mundo real, ahora debe estar banyandose en zahara de los atunes, OSTIA! MANYANA TENGO QUE BUSCAR 2 CULOS!!!!
Si llu sun!!!!